Monografies, 30. Diputació de Barcelona-Servei de Parcs
(pag 213/219)
EL PARC ARQUEOLÒGIC D'OLÈRDOLA:
PROPOSTES PAISATGÍSTIQUES
El conjunt arqueològic d'Olèrdola està situat en el sector occidental del massís del Garraf, en el vessant nord que mira cap a la plana prelitoral. Al conjunt s'hi accedeix des de la carretera C-244 de Vilanova i la Geltrú a Igualada, a sis quilòmetres de Vilafranca del Penedès.
La importància històrica d'Olèrdola és ja patent des de començaments de segle. L'any 1963 la Diputació de Barcelona va adquirir la finca que compren el conjunt arqueològic i l'any 1971 s'inaugurà el museu i es construí la carretera d'accés. L'any 1992 es consolida definitivament el Parc d'Olèrdola amb l'aprovació del Pla Especial promogut per la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de conservar aquest patrimoni cultural en el marc de la gestió dels espais naturals del massís del Garraf. L'àmbit del Pla Especial ha estat ampliat recentment per la banda SW amb l'objectiu de connectar amb el Parc del Foix. Actualment el recinte arqueològic d'Olèrdola està gestionat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.
El Pla Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya/Olèrdola té com a objectiu fonamental adequar la conservació i museització del patrimoni arqueològic als requeriments actuals, en el marc de la política general endegada pel Museu a nivell nacional. També planteja potenciar els vincles entre l'arqueologia i el patrimoni natural que l'envolta.
A.) OLÈRDOLA: UN LLOC HISTÒRIC SINGULAR.
Les característiques topogràfiques del promontori d'Olèrdola i del seu entorn natural varen propiciar el seu poblament inicial i les diferents etapes de la seva evolució urbanística. Són precisament aquests trets essencials del lloc els que resten com a permanències al llarg de la història i, per tant, els que aquí ens interessarà analitzar per tal d'orientar les línies d'actuació futures. Es poden remarcar els següents trets:
A.1.) Singularitat topogràfica i geològica.
El promontori d'Olèrdola ve configurat per l'aflorament d'un gran bloc de pedra calcària d'aproximadament 500 m. de llargada per 150 m. d'amplada, lleugerament inclinat cap a NE i un perímetre rematat per potents espadats que limiten l'accés natural al cantó de carena que baixa cap a ponent. Les aptituds defensives d'aquest indret determinaren el seu poblament adquirint gran importància a l'època dels ibers i confirmant-se amb l'arribada dels romans, dels quals hi resta el front de muralla de l'accés i la talaia militar en el punt més alt del promontori.
Els diferents graus d'estabilitat política i militar de cada època, han fet variar substancialment el poblament d'Olèrdola, minvant en els moments de pau en benefici dels territoris més confortables de la plana del Penedès immediata i en canvi, creixent en els moments més conflictius. Així l'Edat Mitja torna a ser un moment històric important per al conjunt emmurallat d'Olèrdola; d'aquesta època data l'església de Sant Miquel, la muralla sobre el espadats de migdia i les tombes del Pla dels Albats.
Actualment la singularitat topogràfica i geològica del lloc s'ha de valorar sobre tot en clau paisatgística. El promontori es un indret molt freqüentat, on la gent gaudeix de les àmplies panoràmiques sobre el Penedès, Montserrat, el massís de Garraf i el litoral de la Mediterrània.
A.2.) Punt de pas del massís del Garraf entre la plana del Penedès i la costa.
El promontori defensiu d'Olèrdola s'ha d'entendre també a partir de la seva situació estratègica de domini i control del corredor de pas definit per la riera de Vilafranca. Aquest pas entre la plana interior del Penedès i el litoral mediterrani (la riera de Vilafranca és el primer pas que creua la serralada litoral al sud del Llobregat), fou sens dubte de gran importància des d'èpoques històriques.
En l'època actual en la que les comunicacions i l'accessibilitat són factors determinants, aquesta posició geostratègica s'ha de llegir en termes diferents però igualment importants. El conjunt d'Olèrdola té un bon posicionament en el corredor prelitoral català per on passen les principals infrastructures viàries, i es situa en un node on el Penedès creua cap a la costa del Garraf. Cal valorar el potencial social del parc d'Olèrdola a partir de les seves bones comunicacions metropolitanes i de la seva posició equidistant respecte els principals centres de població.
A..3. L'entorn natural.
El massís del Garraf és una peça fonamental del sistema d'espais lliures i naturals de la regió metropolitana de Barcelona. Actualment el Parc Natural del Garraf, el Parc d'Olèrdola i el Parc del Foix gestionats tots ells pel Serveis de Parcs de la Diputació de Barcelona, ja estan interconnectats i abracen els sectors més rellevats del massís des del punt de vista natural i paisatgístic (veure la figura nº 1). El projecte de l'Anella Verda impulsat per la Diputació de Barcelona planteja la possibilitat d'ampliar les àrees naturals protegides no tan sols en el propi àmbit de serralada, sinó també cap a sectors agrícoles de la plana del Penedès, buscant la connexió també amb la serralada prelitoral per anar a aconseguir un cinturó verd ampli que envolti i limiti la conurbació barcelonina.
La rellevància dels aspectes naturals d'Olèrdola no es limiten doncs al del propi entorn més immediat, sinó que s'ha de situar en el marc més ambiciós d'una veritable xarxa d'espais lliures i naturals per a Catalunya. El Parc Arqueològic es vol plantejar perfectament integrat en un Parc Natural, el qual formarà part alhora d'un sistema més ampli d'espais naturals. La proposta s'orienta clarament cap a una síntesi entre l'arqueologia i la natura i en definitiva, cap a la conservació, divulgació i gestió del patrimoni cultural/natural entès en un sentit ampli.
En un paisatge tant antròpic com el d'Olèrdola, aquesta vessant cultural de la natura l'hi és especialment adient. Cal posar en valor el seu passat rural i donar nou sentit a les restes d'una tradició agrícola avui en clara regressió, però de la que encara en resten abundants permanències en forma de feixes, cabanes i pous, vinyes i oliveres que lentament desapareixen tapades per les naixents masses boscoses.
A.4.) L'entorn local.
Ja s'ha comentat anteriorment com les migracions pendulars entre Olèrdola i la plana imposades per les circumstàncies històriques, han anat forjant la memòria històrica dels pobles que l'envolten, de tal manera que avui esdevé referent cultural d'un entorn territorial molt ampli.
El potencial social d'Olèrdola és especialment remarcable a escala local. Tradicionalment el "castell d'Olèrdola" com se l'anomena, és un punt d'aplecs i trobades. Però el que aquí més interessa és avaluar com es podria canalitzar aquest potencial des del punt de vista del territori i del paisatge, rendabilitzant els seus aspectes positius, i minimitzant els possibles impactes ambientals de la pressió humana.
Una proposta que planteja el Pla Director és la recuperació del paisatge i l'ús dels anomenats fondos, com a xarxa física de vertebració territorial. Els fondos són valls encaixades per l'erosió en la roca calcària del massís que, com uns rius conreats de cereal i vinya, baixen cap a la plana. L'objectiu seria configurar una xarxa de passadissos d'interconnexió ecològica i paisatgística entre la serralada i la plana, des del parc d'Olèrdola fins els teixits urbans dels pobles i de les ciutats properes. El "fondo de la Seguera" és en aquest sentit especialment important ja que recorre longitudinalment el parc i voreja el nucli urbà de Sant Miquel d'Olèrdola i, més al nord, arriba fins a Vilafranca del Penedès. Complementàriament el "fondo de la font de l'Alba" prolonga el fondo principal i s'enfila fins tocar a la porta i la muralla romana del recinte del Parc Arqueològic d'Olèrdola.
B.) ENCAIX ENTRE EL PARC ARQUEOLÒGIC I EL PARC NATURAL.
Un dels objectius fonamentals del Pla Director és fer encaixar alhora els diferents nivells de protecció necessària pel patrimoni arqueològic i pel patrimoni natural, facilitant la seva interpretació i divulgació al conjunt de la població. Per aquest motiu es planteja un esquema de zones basat en dues anelles concèntriques al recinte actual d'Olèrdola, ubicades dins el Parc Natural ja existent (veure figura nº 2):
B.1.) Nucli arqueològic i monumental.
Definit pel promontori fortificat d'Olèrdola pròpiament dit i els seus espadats rocosos, és l'element territorial més singular i representatiu i el que conté el conjunt més important de restes arqueològiques. Coincideix amb el recinte actual del jaciment (sector emmurallat i Pla dels Albats) i ocupa tan sols una part del que és la propietat del Museu.
B.2.) Anella arqueològica i paisatgística.
Engloba el basament del promontori, les antigues terrasses conreades de la banda sud fins arribar al camí de la urbanització i la franja de terrasses ara boscoses que es situen a nivell de pla de la Font del Castell. Aquesta anella es planteja alhora com a àrea tampó de protecció del nucli arqueològic i com a transició amb el Parc Natural. En aquesta zona s'haurien de potenciar els programes d'investigació més novedosos, així com les activitats divulgatives i lúdiques, rendabilitzant tot el patrimoni existent tant arqueològic com natural, paisatgístic, geomorfològic, etnològic i rural.
C. ZONES I ITINERARIS ARQUEOLÒGICS I PAISATGÍSTICS.
Tenen com objectiu complementar els itineraris interns del nucli arqueològic, facilitar la visió panoràmica del promontori fortificat d'Olèrdola, recuperar el paisatge rural/natural actualment abandonat i malmès i configurar un sector temàtic caracteritzat com a parc arqueològic/natural que esdevingui una nova oferta cultural i lúdica.
Aquest conjunt de zones abasta l'anella perimetral de basament del promontori amb una superfície aproximada de 3 Ha. (veure figura nº 3). Seguint un itinerari que partiria del centre d'Interpretació, es configuraria un circuit d'anella completa al voltant del promontori, amb una longitud aproximada de 2 quilòmetres que passaria per les següents zones:
* Pla dels Albats amb les tombes antropomorfes excavades a la roca.
* Zona de les feixes sota la muralla de migdia. Es tractaria de recuperar paisatgísticament les antigues feixes
conreades amb plantacions d'ametllers, habilitant zones d'estada per poder gaudir de l'excepcional paisatge del Garraf, tenint els espadats emmurallats i l'església de Sant Miquel com a teló de fons.
* Zona dels abrics a peu de talaia. Arranjament del camí que ressegueix la base de la paret rocosa per així fer possible la visita i interpretació dels abrics naturals on s'observen els seus orígens geològics i restes dels antics habitatges.
* Zona de l'avenc del Castell. Es planteja mostrar una estructura rural en decadència i els conseqüents processos de reforestació natural, la restauració una antiga mina i adequació i protecció de l'avenc.
* Zona del bosc sota muralles. Recorregut naturalista per un bosc mediterrani en fase de recuperació i visió de la vessant més obaga del promontori.
* Zona de la Font del Castell amb l'ampliació de l'àrea d'estada actual i adequant de les feixes agrícoles abandonades. Aquesta zona es planteja com a possible ubicació de projectes d'investigació arqueològica implantades amb criteris paisatgístics.
* Zona de l'antic camí en l'extrem nord del promontori, on es recuperarien les traces del camí històric que salvava el desnivell dels espadats.
* Connexions amb els itineraris generals del Parc Natural, plantejant nous recorreguts temàtics com ara el del fondo de la font de l'Alba que portaria fins a la zona arqueològica de Can Castellví.
D.) PROJECTES DE RECUPERACIÓ PAISATGÍSTICA.
El Pla Director planteja recuperar aquells indrets paisatgísticament degradats, majoritàriament situats al voltant dels traçats viaris d'accés.
Seria especialment important l'arranjament de l'actual aparcament i el tram final de la carretera d'accés construïda a començaments dels anys setanta, amb un traçat que suposà una important modificació del paisatge. L'anterior camí d'Olèrdola des de la carretera de Vilafranca s'enfilava pel fondo de la font de Fontanilles fins el coll dels Segarulls al dret de la masia. Les imatges antigues ens mostren un paisatge agrícola amb el típic camí passant per entre mig de les terrasses conreades (veure figura nº. 4). El traçat de la nova carretera en canvi va tirar pel dret seguint la línia de carena des de la riera de Vilafranca fins als Segarulls. Els terraplens i els desmunts de terra provocats pel traçat, és situen allà on les panoràmiques són més visibles i ni les plantacions de ailants ni els canyars espontanis sorgits amb els anys, han pogut corregir l'impacte visual inicial.
El nou aparcament va suposar un impacte encara més gran. Situat just al davant de les muralles del conjunt monumental, la seva construcció va destruir les feixes conreades que emmarcaven la imatge tradicional d'Olèrdola. El terraplenat afectà també la part alta del fondo de la font de l'Alba i desapareixia així la connexió del portal de les muralles amb el fondo de la Seguera i més enllà amb la plana del Penedès. Finalment, la col·locació del vehicles aparcats just al davant de les muralles, va emmascarar una de les panoràmiques fonamentals per a la comprensió del jaciment.
El Pla director planteja resituar l'aparcament en l'extrem NW del promontori recuperant i revaloritzant la visió panoràmica de la muralla, dissenyant-lo paisatgísticament. Els terrenys alliberats possibilitarien la rehabilitació de l'estructura tradicional de terrasses, l'habilitació de zones d'estada a l'aire lliure i l'adequació d'un espai lúdic i cultural adient per a les trobades anuals i concerts que actualment ja es duen a terme. Aquest recinte fora muralles s'entendria com un gran prat terrassat, reconstruint els murs de pedra i l'antiga topografia de terrasses suaus, bo i posant en valor els arbres històrics existents i alguns grups arbustius de garric (veure figura nº 5).
La construcció del nou centre d'Interpretació del Parc s'adaptaria a aquests requeriments paisatgístics mitjançant un edifici orgànic adaptat a la topografia, en diàleg amb el paisatge i amb el patrimoni arqueològic. El llenguatge arquitectònic es basaria en les construccions pètries rurals clarament assentades en el terreny. Els diferents volums configurarien escletxes d'entrades, fluxos de pas i vistes cap el paisatge. Les parets es comportarien com a murs en continuïtat amb les feixes, murs que contenen sostres vegetals i terrasses panoràmiques i assolellades.
RESUM:
Aquesta comunicació resumeix les propostes bàsiques de l'Estudi Arquitectònic i Paisatgístic del Pla Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya/Olèrdola, que te com a objectiu fonamental adequar la conservació i la museització del conjunt arqueològic d'Olèrdola als requeriments actuals, potenciant els vincles amb el parc natural que l'envolta. En un primer apartat s'exposen els trets fonamentals del lloc d'Olèrdola en tant que expliquen la seva història i orienten les línies d'actuació pel futur. S'exposen com a característiques més remarcables les següents:
a). La singularitat topogràfica i geològica, que va ser determinant en l'antiguitat des del punt de vista defensiu i a l'actualitat esdevé un valor paisatgístic.
b). La posició geoestratègica en el massís de Garraf en un punt de pas entre la plana del Penedès i la costa mediterrània, actualment important per l'accessibilitat i el potencial social que aquesta genera.
c). La situació del Parc Arqueològic en el marc del sistema de Parcs Naturals que han de configurar l'Anella Verda de Barcelona, orientant la conservació, divulgació i gestió del patrimoni cultural/natural de forma integrada.
d). Una virtual xarxa de passadissos d'interconnexió ecològica i paisatgística entre el parc d'Olèrdola i la plana del Penedès, proposant-se la recuperació del paisatge i l'ús dels característics fondos conreats.
En un segon apartat es planteja un nou esquema de zones d'encaix entre el Parc Arqueològic i el Parc Natural. Es determinen dues zones concèntriques: "el nucli arqueològic i monumental" i "l'anella arqueològica i paisatgística".
Els itineraris i els diferents sectors temàtics es comenten amb més detall.
Finalment s'expliquen les propostes de recuperació paisatgística i la remodelació de l'accés.
III TROBADA D'ESTUDIOSOS DEL GARRAF.COMUNICACIÓ: PARC ARQUEOLÒGIC D'OLÈRDOLA
31 d'agost de 1998. Miquel Lloveras Mercè Soler