La masia de Can Borrell situada al camí que anava de Mollet del Vallès a Gallecs, va estar habitada i va ser productiva fins la segona meitat del segle XX quan el creixement urbà la va integrar a la ciutat. La masia i el lloc que l’envolta han esdevingut la fita i la referència històrica que donà nom al nou barri residencial. Així, mentre el fragment de la vegetació de ribera de la riera de Caganell s’ha transformat en un frondós parc urbà, ara la masia es converteix en el nou centre cívic del barri.
El projecte tenia d’abordar la rehabilitació d’un edifici que presentava importants patologies i un estat de conservació precari. Les obres d’urbanització dels anys setanta segurament van induir modificacions en la capacitat resistent del subsòl, produint assentaments i fissures en els antics murs de la masia (de maçoneria i tapia). D’altre banda la manca d’ús de l’edifici va propiciar l’esfondrament parcial d’un tram del cos de llevant de la masia, amb la desaparició de l’escala de cargol adossada a la torre i l’antiga coberta de la mateixa. El progressiu desplom de la torre i les creixents esquerdes que apareixien van motivar una actuació d’urgència de l’Ajuntament consistent en lligats i apuntalaments provisionals, fins que finalment l’any 2002 es va encarregar el projecte de restauració definitiva de la masia amb l’objectiu de convertir-la en un nou Centre Cívic municipal.
La masia es composa de tres cossos paral•lels principals amb un quart cos travesser posterior, tots de dues plantes d’alçada. A la cantonada SE s’hi aixeca la característica torre de defensa de quatre plantes. L’antic portal d’arc de mig punt presideix la façana de migdia, on també s’hi conserven finestrals d’estil gòtic amb relleus de figures humanes i una inscripció a la torre que data l’any 1628. Al fons del cos principal una escala de pedra puja al primer pis, parapetada darrera una paret amb espiells fets per defensar el portal. Els murs són gruixuts de mamposteria o tapia segons els sectors, amb brancals i cadenes cantoneres de pedra.
L’estudi geotècnic van confirmar les causes de la inestabilitat de la torre. L’assecament d’una antiga bassa a la seva base septentrional i el reblert posterior de llots i runa no aguaven les noves sol•licitacions del tràfic rodat de l’entorn. Es va decidir actuar en profunditat en aquest sector. La torre es va reforçar amb una fonamentació de micropilots i es va relligar interiorment amb tensors embotits en les lloses de reforç dels diferents forjats. Però a més, el projecte va situar en aquest lloc les noves estructures que tenien que allotjar els nous serveis necessaris (ascensor, nucli d’escales, lloses d’interconnexió, capçalera de la nova sala d’actes de l’equipament), dissenyant-les com a nous contraforts de formigó armat per tal d’apuntalar la torre per la banda cap on s’inclinava.
El projecte desdobla els accessos a la masia: El portal històric de la façana de migdia es rehabilita com accés representatiu obert a la plaça de l’antiga era. El segon accés, més ampli, esdevé el nou node de comunicació de l’edifici adaptat als requeriments funcionals actuals. Aquest es formalitza amb l’expressivitat pròpia dels nous materials i noves solucions constructives: un vestíbul lluminós i transparent emmarcat entre els murs de pedra de l’antiga torre de defensa i la nova columna de formigó de l’ascensor panoràmic, un doble espai creuat per passeres de formigó suspeses en un recinte, d’acer i vidre.
El diàleg entre allò que és antic amb el que és nou es torna a plantejar a la sala d’actes ubicada a l’antic celler que s’amplia. El particular entramat de fusta del seu sostre es manté, es reforça superiorment i es restaura. La resta d’espais de la masia mantenen la seva fisonomia original. Ha calgut intervenir en els sostres de fusta trepitjables que s’han substituït per unes bigues tauló prefabricades connectades a una llosa superior de formigó armat. El intereix de l’embigat s’ha augmentat per tal d’alleugerir el pes visual de les biguetes i l’encofrat a base de tauler de fusta de color, s’ha deixat com a encofrat perdut decoratiu. Sobre l’embigat i encavallades existents de la coberta s’han col•locat panells sandvitx amb aïllament i la cara interior de fusta ocume tenyida de color.
Per fora s’ha actuat amb revestiments de calç amb colorants naturals. Les antigues teules s’han recuperat i s’ha restaurat la cornisa superior de la torre de peces ceràmiques. Els murs exteriors de la torre de defensa s’han deixat amb la pedra vista protegida amb un producte petrificant. Finalment l’antiga coberta a dues aigües de la torre s’ha reconstruït mitjançant una estructura metàl•lica lleugera revestida amb plaques de fusta baquelitzada.
CENTRE CÍVIC A LA MASIA DE CAN BORRELL. Mollet del VallèsArticle Revista INDE
gener del 2006. LLOVERAS&SOLER. ARQUITECTES